MARROC SITUACIÓ GENERAL

El passat 8 de setembre a les 23.11 hora local (UTC+1), un terratrèmol de gran magnitud (6.8 a l'escala Richter) va sacsejar el país amb tremolors de diversos segons de durada. El Servei Geològic dels Estats Units va informar que 19 minuts després, va colpejar una rèplica de magnitud 4.9. L'epicentre del terratrèmol es va produir al centre del país, a la Serralada de l'Atlas, aproximadament a uns 70 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix, causant més de 2.000 víctimes, una xifra semblant de persones ferides (prop de 1.400 en estat greu) i una devastació generalitzada.

Les autoritats locals avaluant la situació, sobre el terreny, donant suport a l'operació de cerca i rescat, i donant suport a les persones afectades. S'està proporcionant assistència sanitària, suport psicosocial i transport de ferits a hospitals. Algunes de les zones més afectades són força remotes i muntanyenques, dificultant l'accés i existint, a més, risc de deslaves.

-> POBLACIÓ QUE VIU A LES ZONES AFECTADES 6.6 Milions.
-> POBLACIÓ QUE VIU EN 50KM DE L'EPICENTRE 380.000.

ZONES AFECTADES PER EL TERRATRÈMOL, EPICENTRE I MAGNITUD:

El govern marroquí ha sol·licitat equips de recerca i rescat, la tasca dels quals és clau en les primeres 72 hores. Tot i que en aquests moments és difícil avaluar completament l'abast del desastre, segons alguns informes que arriben des de la regió 1, almenys 2.497 persones han perdut la vida, principalment a Marràqueix i 5 províncies properes a l'epicentre, i 2.476 més han estat ferides , moltes de gravetat. Segons el Sistema Mundial de Coordinació i Alerta davant Desastres (GDACS), aproximadament 320.000 persones han estat afectades pel terratrèmol a pobles remots de la zona de l'Atlas, patint pèrdues substancials.

Aquestes dades són encara preliminars, mentre es desenvolupen les tasques de cerca i rescat i es completa l'avaluació de danys i necessitats, cosa que pot portar encara dies considerant la severitat del terratrèmol.

FACTORS AGREUJANTS: 

El Marroc està fortament exposada als canvis climàtics, que continuen sent una font important de volatilitat macroeconòmica. De les cinc darreres temporades agrícoles, quatre es van veure afectades per la sequera.
La recessió econòmica i l'alta inflació han fet que l'economia del Marroc hagi afrontat grans reptes com ara la sequera i l'augment de preu de productes bàsics, fet que ha fet que el nivell de vida de les llars s'hagi reduït. A més, les taxes de pobresa absoluta i vulnerabilitat van augmentar per primera vegada en dècades, especialment entre el 2019 i el 2021.
Abans del terratrèmol, el Marroc ja registrava una persistent falta de recursos humans al sector de salut (només 7,2 personal mèdic per cada 10.000 habitants, taxa de mortalitat maternal a les zones rurals 2,5 vegades més gran que a les urbanes, i mortalitat neonatal que representa el 75% de la mortalitat infantil).
Segons el Programa Mundial d'Aliments (PAM), hi ha un gran desequilibri entre la proporció de dones i d'homes que contribueixen a l'economia familiar. Les dones no tenen accés equitatiu als mercats ia l'economia productiva. A més, mentre hi ha una certa paritat en la implicació durant l'educació primària, l.escletxa s'amplia a secundària. Segons UNICEF, les taxes d'abandó escolar s'incrementen a les zones rurals.

El mateix dia del terratrèmol van començar les tasques de coordinació i mobilització de tots els possibles suports de diferents societats nacionals.
Com a primera mesura, FICR ha aprovat l'assignació d'1 milió de francs suïssos del Fons d'Emergència per a la Resposta a Desastres (DREF) per donar suport a les activitats que mostra l'ajuda humanitaria Marroquina sobre el terreny.
A les properes 24-48 hores, es podran desplegar equips de resposta a emergència (ERU) segons les necessitats, així com capacitats addicionals.
Les Societats Nacionals de nord d'Àfrica, l'Orient Mitjà i Europa també han mostrat la seva capacitat per prestar assistència, Espanya, el poble català, hi col.laboren i van en el lloc del incident: Generalitat de Catalunya, els cossos d'emergència, Bombers, Mossos d'Esquadra i SEM (sistema d'emergències mèdiques), van ajudar per falta de recursos.

NECESSITATS HUMANITÀRIES IMMEDIATES: 

• Salut: De manera imminent, l'atenció en primers auxilis sanitaris, així com atenció en salut maternoinfantil, cal juntament amb els equips de recerca i rescat. També la reposició de bancs de sang, atès l'increment de necessitats de pacients crítics.
• Articles no alimentaris: atesa la magnitud de la catàstrofe i els danys produïts a les llars, la necessitat de recer i articles de primera necessitat per a la població afectada és urgent.
• Aigua, sanejament i higiene: L'accés a aigua segura i instal·lacions sanitàries adequades són elements prioritaris per a les comunitats de l'entorn rural, així com als punts crítics de persones desplaçades.
• Alimentació: En aquest context de pèrdua significativa d'habitatges i mitjans de subsistència, així com la crisi socioeconòmica prèvia i taxes d'inflació altes, farà que els grups més vulnerables tinguin dificultats en l'accés a menjar suficient i de qualitat en els propers mesos. A més, el tancament d'escoles i la suspensió d'activitats educatives contribuirà a fer que les llars més vulnerables puguin recórrer a mecanismes d'afrontament negatius si no se'ls assisteix. Entre les poblacions pobres i vulnerables, les desigualtats de gènere fan que les dones siguin particularment vulnerables a la inseguretat alimentària.

A la ciutat turística de Marràqueix es van desplegar 27 voluntaris formats en primers auxilis. Alguns dels visitants de la ciutat són metges i s'estan oferint voluntaris per donar suport mèdic als ferits de la zona.

SUPORT:

S'han desenvolupat les accions següents per preparar la resposta: